EL SOMNI FET REALITAT

Aquesta vegada sí.

Vam anar a cercar-lo i el trobàrem.

Després de 9 viatges a Maldives canviàrem les dates del creuer i a febrer de 2005 decidirem anar a la cerca del tauró balena.

Hi havia la incògnita de saber què trobaríem a 2 mesos del desafortunat accident del tsunami asiàtic i vam trobar una normalitat pràcticament absoluta.

Evidentment, la premsa sensacionalista va fer molt de mal a la imatge d’aquell país, perjudicant el “modus vivendi” dels que més ho necesiten: els afectats.

Des de finals de febrer a inicis de març, amb una mica de sort, pots veure el tauró balena i així va ser. Ja era hora que el tinguéssim a lanostra memòria, en els nostres records i en les nostres fotos. Tot això, gràcies a viatges subexplorer, a Judith la millor instructora de Maldives, i a la indispensable ajuda del millor instructor d’Àsia, Hassan. Y, també, perquè no dir-ho a la presència dels capbussadors de Blau Marí de Sant Joan Despí.

Embarcàrem en el “Silvester”, on no es menja bé si no excel•lent. El millor menjar de creuer en 20 anys que porto viatjant.

La ruta triada va ser Male nord, Male sud, Ari Sud, Ari Nord. Com aperitiu, taurons puntes blanques en totes les immersions. Com a regal, algun tauró martell. Com a sorpresa nocturna, Mayathila amb taurons i morenes caçant. Com a espectacular el grup de 25 mantes diable dansant sobre els nostres caps durant més de 40 minuts. I, com l’alegria del mar, els mils i mils de petits i no tant petits peixos de diferents colors i reste de la fauna i flora marina per a la qual necessitaríem 3 pàgines més per citar-los.

Però l’emoció més gran, el tauró balena. Despres d’unes hores navegant amunt i avall, tots i totes nosaltres teníem cares de tristesa i de sobte es trenca la monotonia de l’aigua plana. Estalla l’emoció, l’adrenalina puja per les venes i una taca gris de 15 metres llisca a 1 metre de la superfície. Tots saltem al mar i a pesar d’importunar-lo amb les nostres càmeres fotogràfiques, l’escual ens permet seguir-lo a un ritme lent i pausat. L’única norma, NO TOCAR-LO. Després de mitja hora seguint-lo a centímetres, la bèstia pacífica decideix que ha satisfet els nostres desitjos i majestuosament s’endinsa a les profunditats.

No es pot explicar que se sent al ser tant aprop del tauró balena. Els rostres de felicitat de tots i totes nosaltres, els crits triumfants i els abraços i petons que ens regalàrem van ser el reflex d’un somni complert.


Guillem Pérez