Només fa quatre mesos que faig submarinisme. El curs va ser dur, no pels continguts i les pràctiques sinó pels horaris que, tot sigui dit, eren els únics que s’adaptaven a la resta de les nostres « obligacions ». Però ha valgut la pena.

Ja fa tres mesos que quasi cada cap de setmana surto a fer immersions amb la gent de l’Associació Blau Marí. L’ambient és molt maco, de camaraderia i companyerisme: els que en saben més ajuden als principiants, sempre sacrificant la seva immersió a favor de l’aprenentatge, el gaudi i la seguretat dels que comencen.

És curiós com una afició pot facilitar la comunicació entre gent d’edats, orígens, gustos i ocupacions tant diferents. El submarinisme és un esport on el que importa és compartir experiències i tenir cura de l’altre i això fa que sigui molt fàcil la convivència entre gent molt variada.

Quan explico als meus amics les noves experiències que m’ha aportat el submarinisme molts contesten que els hi sembla molt atractiu però que els hi faria por. Por a la profunditat, por a no saber respirar, por a no veure que hi ha més enllà. I jo sempre els hi contesto el mateix : un cop ho provessin veurien que les seves pors són infundades: la profunditat no és un problema, al cap i a la fi, dins del mar (com a fora) només som un puntet dins d’una gran immensitat i el de menys és si ets a 17 o a 40 metres, el més important és gaudir del moment i sentir-se integrat dins d’un medi que al cap i a la fi també pot ser el nostre. Respirar no només no és difícil sinó que és converteix en quelcom agradable que, amb la seva parsimònia, t’ajuda a relaxar-te i oblidar-te de l’exterior i els seus sorolls, olors… i perquè no, dels seus problemes.

Jo mai havia sentit l’emoció de veure animals lliures i en el seu habitat natural tant de prop i cada cop em fascina més la sensació de trobar aquell recó o aquella petita gruta on s’amaga un peix. No puc evitar de pensar que he fet tard : com devien ser el Furió Fitó o els Ullastres fa 20 o 30 anys? I això em fa sentir-me part responsable del manteniment i la cura amb el mar.

Això, més o menys, és el que m’aporta’t el submarinisme. Tenia ganes d’explicar-vos-ho : als que mai heu “baixat” i a tots vosaltres que m’heu acompanyat a les immersions (instructors i novells) i als que, de pas, us vull donar les gràcies .

I això si, recordeu que hem de cuidar el mar i que el dia 16 de setembre tenim una activitat de neteja de platja a Llafranc. Tant de bo no fossin necessaris aquests tipus d’activitats però com que no és així, no deixeu de participar-hi !

Núria Garcia